Històries i missatges en Català
Reflexes d’alegria eterna

La meva història favorita és la de la meva gossa Samakhol i jo. Fa molt anys vaig veure com un gosset s’acostava en a mi durant una teràpia de regressió; era en algun lloc de l’Anglaterra dels anys 1700. Quan la meva terapeuta em va suggerir que li mirés als ulls per veure si el reconeixia, els meus ulls es varen omplir de llàgrimes: era en “Tino”, el gosset que vivia amb mi en aquella època! Aquesta ànima havia vingut a mi a portar-me alegria i 300 anys després encara feia la mateixa feina en el cos d’aquell gosset tricolor que la meva mare havia rescatat per a mi a la protectora local. Va ser amb mi durant 14 anys de felicitat fins que va creuar el pont de l’Arc de Sant Martí cap al paradís dels gossos...

Dos anys més tard la meva nova companya de quatre potes, l’hermosa “Alaska”, va portar al món uns cadells entranyables. Jo volia quedar-me un mascle, però havia aquella femella que em va robar el cor sense un motiu aparent, així que me la vaig quedar a ella. Llavors encara no sabia res de Comunicació Animal, però si que m’havia entrenat en Viatges Xamànics, que s’hi assembla. Així doncs durant un viatge li vaig preguntar al cadell com es volia dir i em va mostrar un gran cor; li vaig posar “Samakhol”, que vol dir “El Meu Cor” en Wolof, un idioma del Senegal.

Devia tenir uns sis mesos quan un dia li vaig mirar profundament als ulls... i amb una exclamació vaig dir “Tino, ets tu!”, novament amb grans llàgrimes calentes baixant per les meves galtes al reconèixer que era la mateixa Ànima.
Des de llavors hem viscut moltes aventures, juntes, inseparables, la meva nena i jo. I espero que encara es quedi molts anys amb mi dins d’aquest cos, perquè m’encanta, és un cos ideal per compartir experiències, viatjar i fer excursions. Però quan arribi el dia en el que hagi de deixar enrere també aquest cos, el saber que aquesta ànima tornarà amb mi d’alguna manera en un cos nou, aquesta certesa absoluta, és la més gran i al·lucinant ALEGRIA DE LA MEVA VIDA!

No era aquest el seu propòsit des d’un bon començament? Portar-me l’alegria de la vida?
Sempre aconsegueixen el seu propòsit amb nosaltres amb el seu amor incondicional... i els hi estic eternament agraïda!

Samakhol sobre nosaltres: "som ànimes que fan el viatge juntes amb respecte mutuu"

Alaska, 
una maravellosa descripció del procés de morir!

La meva preciosa Alaska Malamute, de nom complet "Loba de Alaska", va creuar l'arc de Sant Martí el 12 d'agost del 2019 a les 14:00 hores, preparant-se ja per la seva pròxima aventura...
Nascuda a Alemanya el 27 de setembre del 2007, va venir a casa meva a Catalunya aquell mateix Nadal i ha viscut una vida plena durant 12 anys amb un esperit joganer i afectuós.

Un moment especial a la seva vida va ser donar a llum als seus cadells a l'agost del 2009; una vegada em va explicar que el seu propòsit principal per a mi havia estat tornar a portar-me l'ànima de Samakhol, així que li estaré eternament agraïda! Ella i jo també hem estat juntes en diverses vides, una d'elles com un llop al sud-oest dels Estats Units...

Però el seu objectiu principal en aquesta vida era fer feines enèrgiques per als meus pares, així quan Samakhol i jo vam anar a viure als EUA al 2013, ella va decidir quedar-se amb ells, on ha viscut feliçment des de llavors, fent la seva feina en un ramat gran de gossos i humans.


Al morir ens ha donat el gran regal de l'experiència d'una mort conscient. Ho havia estat postposant durant més d'un any per seguir cuidant el meu pare, perque la seva ànima també s'està preparant per fer la transició. Ara ella no podia fer res més per a ell, però hi ha una dona en un país nòrdic fred, que acaba de perdre el seu marit, així que s’en va per incarnar-se de nou en un cos de gos per ajudar a aquesta persona amb la pèrdua i la solitud. Sí, aquesta és la meva "Alaska", sempre tenint cura dels altres, vivint i morint conscientment, com l'ànima tan vella que és...

Mentre jo estava sostenint el seu cap, amagada a l'arbust que havia triat per al procés de la seva transició, em va mirar profundament als ulls amb un suau gemec, i em va inundar de la seva gratitud infinita per alleujar la meva tristesa - sempre s'ha sentit molt estimada ! Em va dir que tot estava bé, que sap fer aquest procés perquè ja l’ha fet tantes vegades, que és similar a quan va donar a llum a Samakhol, només que ara estava donant a llum a la seva pròpia ànima, per sortir d'aquest cos... quina meravellosa manera de descriure el procés de morir!

Feliç viatge, la meva dolça Alaska, fins que ens tornem a trobar de nou…

Share by: